Aquest bloc vol ser un aparador, de les mil-i-una inquietuds que tinc al cap vers al món de les tradicions, la música i la cultura popular.
És un projecte senzill, ja que un bloc avui en dia el pot mantenir tothom. Però es la meva forma d’obrir-me al món en tots els projectes que porto a terme a nivell musical i cultural. Podríem dir que l’he ideat com una forma de “teràpia personal” on fer públiques les meves paraules amb llibertat, peces (cançons) noves que pugui fer, actuacions, fotografies... tot allò que vull mostrar al món i que de vegades en persona (pel meu caràcter) hem costa degut al meu diagnòstic d'espectre autista i tot el que comporta (ansietat, depressió). Les xarxes sempre han estat un camí mes fàcil per mi a l'hora de mostrar tot allò que faig en la "intimitat" del meu estudi, i per expressar les meves idees.
Molta gent es sorprèn quan parlen amb mi a través de xarxes socials i troben una persona molt diferent al carrer. Moltes vegades haig de puntualitzar que no, ni estic enfadat, ni soc un "borde"... Simplement al carrer, per la meva condició soc una persona extremadament tímida, de poc parlar però és tot una "màscara de protecció", només es qüestió de temps i confiança.
 |
| Vila de Castellterçol |
Aquest bloc en definitiva vol ser un aparador, la meva cara pública i el resum de tota la feina que pugui anar fent en els camps de la música i les arts plàstiques, no tinc cap pretensió de fer-me un influencer, ni famós ni res per l'estil (tot el contrari). Simplement vull explicar totes aquelles coses, tant les que faig al carrer com a l'estudi, amb la tranquil·litat que m'ofereixen les paraules escrites. I sobretot i és el mes important: Agrair de forma pública a tots/es aquells/es persones que hem donen oportunitats d'actuar, composar o participar de les seves festivitats, i perquè no una forma de que també pugueu preguntar-me o proposar-me activitats per fer.
Tot i aquesta condició psicològica que tinc, m'encanta sortir al carrer a tocar: Hem dona la vida, hem fa feliç, i m'omple d'energia. Encara que sigui tímid m'encanta la gent: compartir hores i hores amb persones de les quals aprenc molt i a les que intento aportar el meu granet de sorra. La vida son dos dies i si pogués me'ls passaria tocant el flabiol al carrer acompanyat de tots aquells i aquelles que conec i estimo.
La música i les arts sempre han format part de la meva vida, del meu dia a dia: han estat i són una rutina diaria, una forma de desconnectar quan les coses van baldades, i per sort també és una forma de conèixer gent amb la que compartir l'amor pel folklore i les arts.
I per acabar ( i no menys important): molt agraït de tot allò que humilment puc aportar-hi a aquest món, i sobretot de tot el que aprenc de aquells i aquelles que més saben. Molt agraït del que hem queda per aprendre i de tota la gent maca que trobo pel camí
Moltes gràcies!
 |
| Alguns dels meus instruments als jardins del Monestir de Santa María de l'Estany (Moianès) |
