Hola família!
Aquestes jornades que porta a terme de forma anual l'associació Adifolk, consisteixen en un cicle d'espectacles de dansa que es porta a terme a diferents pobles del territori català amb grups vinguts de fora i grups de casa nostra, també s'aprofita per fer activitats relacionades amb els grups folklòrics com activitats de cultura popular, "master class" amb els directos dels grups convidats o tallers de danses.
La nostra funció va ser la d'homenatjar al grup convidat amb el "Ball d'homenatge", entrem en materia amb aquest ball:
El ball d'homenatge es una creació relativament "jove" (any 2009) i es balla a mode de reverència i en honor semblant al Aurresku Basc.
Aquest ball va ser creat pel músic Jaume Arnella i el coreògraf Joan Serra, està fet per ser tocat amb un o varis instruments, en el meu cas amb Flabiol i tamborí. La coreografía esta basada en els punts de dansa tradicionals de Catalunya, pot ser ballat per un o varis balladors en formació lineal mirant cap a la figura homenatjada. És un ball de passos simples i voltes al ritme de la música la qual és una adaptació de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni.
Existeix un text que explica breument el que el Ball d'homenatge vol ser i representar a l'hora de realitzar-ho, aquest text és de Joan Serra:
"Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble... i ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions i les nostres sensacions. Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estomac, de la nostra mirada i la nostra terra"
Com podeu veure és un ball creat per transmetre totes les emocions del nostre cos i ànima a l'homenatjat de la forma més dolça que existeix: amb música i dansa de la nostra terra.
Enguany fet amb 3 balladores i mirant al monòlit en record als caiguts l'onze de setembre de 1714 a la guerra de successió i sobretot a la batalla final de la caiguda de Barcelona, desprès d'aguantar un setge d'anys, penúries, malalties i fam. "Lliures o morts" era el lema de la ciutat de Barcelona defensada pels pocs soldats que quedaven, la Coronela de Barcelona i els ciutadans i ciutadanes d'a peu, comandats per Rafael Casanova (Conseller en cap) i Don Antonio de Villaroel (General de l'exercit català o austriacista). Varen resistir varis atacs molt despietats fins la seva caiguda el dia onze de setembre.
Ambdós actes son emocionalment importants pel meu parer: un d'ells per rebre visitants de fora de Catalunya amb els quals establir lligams, aprendre de les seves danses i músiques i sobretot enriquir la cultura del nostre país així com del país convidat. L'altre, a la nostra Diada nacional, per recordar a la gent que l'onze de setembre no és nomès portar flors a un monòlit: És un dia per al record, d'homenatge al nostre país i a les persones que l'han defensat en molts conflictes i sobretot és un dia per reivindicar la cultura popular: Identitat pròpia del nostre país que batega fort als nostres cors.
Setembre no va acabar aquí, encara va venir molt més però això... mereix un altre text. pam a pam i explicar-ho tot ben explicat!
Fins aviat macos i maques!
Fotografíes: Sta. María de Palautordera (Esther Garrido), Montornès del Vallès (Josep Flores)
