Setembre IV: L' Aplec de Sant Miquel de Toudell

 El diumenge 28 de setembre vaig tenir el privilegi de ser el músic de l'Aplec de Sant Miquel de Toudell a Viladecavalls (Vallès Occidental)

Aquest aplec es porta a terme de manera anual a la petita església de Sant Miquel de Toudell construida al segle X. És un edifici composat per una nau rectangular i un petit absis semicircular, la nau esta coberta per volta de canó i l'absis per una coberta més baixa i aplanada formant un arc carpanell.
És una església situada a prop de la masia de Can Mir. El lloc on s'ubica "Toudell" ja és esmentat al segle X, quant Alegret de Toudell va fer donació de l'església a les església de Sant Pere i Santa María d'Ègara (Terrassa) va anar canviant d'amos i ajuntaments durant la seva història fins que l'any 1848 la parròquia de Sant Miquel de Toudell se segregà de la de Sant Pere de Terrassa per integrar-se a la vila de Viladecavalls. Al segle XVIII va sofrir reformes especialment a la façana i a més a més, es va construir l'actual campanar amb forma de cadireta. Cal dir que avuí dia no exerceix de parròquia i s'obre en comptades ocasions, com és en el cas de l'aplec. 

L'Aplec va iniciar-se amb una caminada popular des de l'església de Viladecavalls fins a Toudell. A les 11h es va fer la missa major en honor a Sant Miquel i el cant dels goigs i seguidament un esmorzar popular.

A un quart d'una va ser el moment de la cultura popular on es van lluir varis grups de cultura popular als quals vaig tenir el plaer d'acompanyar amb el flabiol. Vam fer uns ballets amb els Petits dracs i la colla bastonera de Viladecavalls, les Carotes de l'associació Arts Escèniques Bastim, i el capgrós de Ramona Porta de l'associació organitzadora "Amics de Sant Miquel de Toudell" va tancar la mostra l'Esbart Egarenc del social de Terrassa que va realitzar balls tradicionals i un petit taller de Sardana.

Seguidament tots els assistents vam gaudir d'una bona paella per dinar!

Durant el dia va haver-hi activitats per petits i grans al voltant de l'aplec: tallers infantils i concurs de pintura ràpida, una exposició d'art a dintre de l'església dels artistes Eduard Amat i Montse Mazorriaga, i un espai d'exposició i història amb la col·laboració de l'associació "Convive"

Per mi va ser tot un honor posar música a l'acte, vaig poder fer temes tant propis com populars i estrenar-ne alguns que tinc al calaix (si, encara tinc calaix de temes nous) com és la "Polca la Mica" una polca alegre amb jocs de percussió i que esta dedicada a l'esser més feliç que conec i que més felicitat contagia: la meva gossa Mica 😄💜. (al final de l'article trobareu un vídeo)

Vull agrair a l'associació "Amics de Sant Miquel de Toudell" en especial al seu president l'Albert Oliet per la confiança que van dipositar en mi, pel convit i sobretot per la bona acollida de tothom en un acte familiar i amb una essència de poble impressionant. És possible que l'església ara estigui rodejada de un poligon industrial, però el seu cor batega com si encara fos una parròquia viva i plena de llum.

Mil gràcies!! 💛

Setembre II : Festa Major de Montornès

 El 19 de setembre de 2025 va començar la festa major de Montornès del Vallès.

Tot i que el Bou de Montornès va néixer l'any 2019, no va ser fins al setembre de 2024 que va poder participar del seguici popular de la festa major (Del 2020 al 2024 per la pandèmia, i anul·lacions per pluja).  La nostra activitat a la festa va poder començar gràcies a l'ajut de la Colla de Gegants de Montornès, que ens va convidar en dues edicions (2022, 2023) a la seva Trobada de Gegants del diumenge i d'aquesta manera vam poder fer acte de presència al cercavila i fer el ball a la Plaça Joan Miró. Una plaça plena a vessar de públic esperant la Dansa de la Batalla dels gegants Bartomeu Sala i Pere Anton de Rocacrespa.

L'any 2024 però, el temps ja va acompanyar i vam poder incorporar-nos al seguici popular de la festa amb totes les colles participants: El Ball de Diables i Drac de Montornès (adult i infantil), la Gegantona Mireia de la Llar d'infants Lledoner amb l'associació "La Remençada", la colla de Gegants de Montornès amb totes les seves figures, i nosaltres amb el Bou de Montornès.
Aquest acte es porta a terme des dels anys 90, quant van començar a aparèixer les diferents figures que el composen. Amb diferents noms i canvis d'ubicació de sortida, la missió del cercavila o Seguici popular sempre ha estat la mateixa: Portar als Montornesencs i Montornesenques a l'ajuntament, on es porta a terme el ball de figures, la cerimònia del pregó i la Cremada de l'Ajuntament de Montornès organitzada pel Ball de Diables i Drac de Montornès.

La nostra aportació amb el Bou de Montornès és la de figura de protocol, en aquest cas al ser un moment important de la festa major portem la corona de flors posada i no llencem foc. Les tonades son mes cerimonials i a més a més destaca que és la única figura que porta formació de tres quartans. Un cop fet el seguici pels carrers del poble es porta a terme el ball de figures en el qual nosaltres fem el "Ball del Bou de Montornès" amb música de Lluís Marmi i coreografia de la pròpia colla.

Enguany també vam acompanyar en format mitja cobla a la Gegantona Mireia de la Llar d'infants Lledoner amb l'associació "La Remençada" que es va estrenar al ball de figures amb el "Ball del Patatuf".

La Festa major va transcórrer amb normalitat tot i les inclemències del temps, per sort tots els actes es van poder portar a terme al seu entorn natural o sota cobert i el poble va gaudir de quatre dies de festa, amb molts actes. A destacar el Correfoc de Montornès que celebrava els 40 anys del Ball de Diables i Drac de Montornès.

El Bou de Montornès es podria dir que ara "descansa" però és només de cara al públic, ja que al setembre i octubre comença a treballar-se en les Festes de Sant Sadurní (patró de Montornès) que es la festa major per al Bou, on celebrarà la seva III Trobada de cultura popular, la novena edició de l'Aplec de Sant Sadurní el 29 de novembre, on rendeix honors al patró, i la participació al cercavila de diumenge dia 30 amb tot el seguici popular.

Fotografía: Ajuntament de Montornès del Vallès

Setembre: Balls d'homenatge

Hola família!

El mes de setembre ha estat un mes molt mogut! moltes hores de flabiol i tamborí, amics, companys i conèixer cultures d'altres països!

Comencem però des del principi: El primer acte en el que vaig participar va ser a les 53es Jornades internacionals folklòriques organitzades per l'associació Adifolk , vaig posar música al Ball d'homenatge que va fer la colla de Gitanes de Santa María de Palautordera al grup convidat "Istanbuldans Spor Kulübü" que portava danses i musiques en directe de Turquia.

Aquestes jornades que porta a terme de forma anual l'associació Adifolk, consisteixen en un cicle d'espectacles de dansa que es porta a terme a diferents pobles del territori català amb grups vinguts de fora i grups de casa nostra, també s'aprofita per fer activitats relacionades amb els grups folklòrics com activitats de cultura popular, "master class" amb els directos dels grups convidats o tallers de danses.

La nostra funció va ser la d'homenatjar al grup convidat amb el "Ball d'homenatge", entrem en materia amb aquest ball:

El ball d'homenatge es una creació relativament "jove" (any 2009) i es balla a mode de reverència i en honor semblant al Aurresku Basc.

Aquest ball va ser creat pel músic Jaume Arnella i el coreògraf  Joan Serra, està fet per ser tocat amb un o varis instruments, en el meu cas amb Flabiol i tamborí. La coreografía esta basada en els punts de dansa tradicionals de Catalunya, pot ser ballat per un o varis balladors en formació lineal mirant cap a la figura homenatjada. És un ball de passos simples i voltes al ritme de la música la qual és una adaptació de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni.

Existeix un text que explica breument el que el Ball d'homenatge vol ser i representar a l'hora de realitzar-ho, aquest text és de Joan Serra: 

"Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble... i ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions i les nostres sensacions. Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estomac, de la nostra mirada i la nostra terra"

Com podeu veure és un ball creat per transmetre totes les emocions del nostre cos i ànima a l'homenatjat de la forma més dolça que existeix: amb música i dansa de la nostra terra.

El segon acte en el que vaig participar va ser al Ball d'homenatge que portem a terme des de fa molts anys, durant la Diada nacional de Catalunya l'onze de setembre a Montornès del Vallès.

Enguany fet amb 3 balladores i mirant al monòlit en record als caiguts l'onze de setembre de 1714 a la guerra de successió i sobretot a la batalla final de la caiguda de Barcelona, desprès d'aguantar un setge d'anys, penúries, malalties i fam. "Lliures o morts" era el lema de la ciutat de Barcelona defensada pels pocs soldats que quedaven, la Coronela de Barcelona i els ciutadans i ciutadanes d'a peu,  comandats per Rafael Casanova (Conseller en cap) i Don Antonio de Villaroel (General de l'exercit català o austriacista). Varen resistir varis atacs molt despietats fins la seva caiguda el dia onze de setembre.

Ambdós actes son emocionalment importants pel meu parer: un d'ells per rebre visitants de fora de Catalunya amb els quals establir lligams, aprendre de les seves danses i músiques i sobretot enriquir la cultura del nostre país així com del país convidat. L'altre, a la nostra Diada nacional, per recordar a la gent que l'onze de setembre no és nomès portar flors a un monòlit: És un dia per al record, d'homenatge al nostre país i a les persones que l'han defensat en molts conflictes i sobretot és un dia per reivindicar la cultura popular: Identitat pròpia del nostre país que batega fort als nostres cors.

Setembre no va acabar aquí, encara va venir molt més però això... mereix un altre text. pam a pam i explicar-ho tot ben explicat!

Fins aviat macos i maques!

Fotografíes: Sta. María de Palautordera (Esther Garrido), Montornès del Vallès (Josep Flores)

Festa d'en Toca-sons de Taradell 2025

 El 24 i  25 d'agost es celebra a Taradell la Festa d'en Toca-Sons, dins els actes de la festa major.

La festa comença el dia 24 amb el pregó d'en Toca-Sons on l'agutzil i els sometents avisen a la població de que la quadrilla del bandoler s'apropa i ronda la vila de Taradell, criden a files a tots els voluntaris possibles per al sometent per atrapar a en Toca-Sons i la seva quadrilla i es fa l'entrega de la bandera per part del Batlle al Sr. Capità, des de aquest moment el poble queda en alerta per l'arribada d'en Toca-sons i els seus.

El dia 25 de bon matí, obre el mercat del segle XVII. És ubicat a la sagrera de l'església de Sant Genís i agrupa un ampli ventall de parades amb productes diversos i artesans que fan mostra dels seus oficis: Adobadors, ferrers, artesans del vímet, torners de fusta... i parades de productes variats: Des de jocs de taula, llaminadures artesanes, llibres de cultura popular entre d'altres. 

També hi ha escenes en les que el sometent amb el capità al capdavant busquen al bandoler Toca-Sons, fan crides al voltant de la fira penjant cartells oferint recompensa per qui el trobi i s'escolten els primers trets de trabuc, durant aquest matí també fan cercavila els Gegants de Taradell, Hi ha xocolatada i s'ofereixen visites al campanar de l'església de Sant Genís.

I en aquest matí del dia 25 es on entrem nosaltres en acció, amenitzant el mercat d'època! enguany en formació de mitja cobla + tabal. Vam fer repertori variat, estrenant algunes de les peces que hem afegit al nostre repertori recentment tant pròpies com tradicionals: Des de temes del segle XV o XVI, a més actuals (provinents de Galícia i València) i composicions pròpies dels membres del grup.

Vam fer tres actuacions itinerants pel mercat i algunes d'estàtiques en els llocs mes emblemàtics com és al costat del campanar de l'església de Sant Genís i a les seves escales de la porta principal.

Per nosaltres la festa del Toca-sons de Taradell és sinònim de que l'estiu està acabant i arriba un temps més agraït on la calor disminueix. Sempre és un matí molt agradable gràcies a la complicitat i bona acollida del públic, les característiques del casc antic del poble, i l'ambientació del poble que espera a que arribi la tarda, on farà la seva gran entrada el bandoler Toca-Sons amb tota la seva quadrilla i desfermarà el caos: assalts a botigues, trets de trabuc i olor a pólvora. Tot fins que en Toca-Sons sigui capturat i jutjat pel poble que decidirà si es culpable o innocent, i en cas de ser culpable si aconseguiran matar-lo o s'escaparà! 

Com sempre, moltes gràcies a la gent de Taradell per la seva acollida, per la seva complicitat i per les seves ganes de festa!

Fins la propera!

Festa Major de Castellterçol 2025

La segona quinzena d'agost és normalment molt activa en festes majors arreu del territori: Es troben dates assenyalades com la Mare de Déu d'Agost, Sant Bartomeu i festes que celebren el final de la feina al camp ens els pobles més agrícoles. 

Per la vila de Castellterçol el final d'agost també és sinònim de festa major, i podríem dir MAJOR amb majúscules, perquè la gran varietat d'activitats i sobretot l'assistència massiva de públic als principals actes, converteixen la festa d'un poble de 2766 habitants (segons dades de l'Idescat l'any 2024) en l'epicentre d'una grandíssima arribada de públic entre castellterçolencs, estiuejants i gent dels pobles del voltant.

Entre aquest actes trobem el cap i casal de la festa: La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol que es ballen a la plaça vella el diumenge al migdia i el dilluns a la tarda de festa major, una dansa catalogada com una de les més interessants del folklore català, i declarada d'interès nacional l'any 1985 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

La festa major de Castellterçol te molts moments àlgids en diferents actes, un d'ells es el cercavila de gegants i nans pels carrers del poble que culmina en el Ball de la Sardana dels Gegants i nans composada pel mestre Joaquim Serra l'any 1954, any en el que nasqueren les figures. En Tallaferro i Na Griselda (noms provinents del poema Canigó de Jacint Verdaguer) acompanyats de sis nans porten a terme el seu ball a la plaça vella, en un dels actes que mes omple els carrers per seguir els gegants i que converteix la plaça vella en un autèntic amfiteatre de públic (no hi cap ni una agulla).

I un altre moment àlgid (i no menys, per ser el darrer a incorporar-se) és el Correfoc de Festa Major que porten a terme els Diables de Castellterçol, convertint el centre de la vila en un autèntic infern d'espurnes, i amb moments molt destacables com és el Ball del MuÇol o el Ball de diables. Enguany la colla de Diables de Castellterçol han fet 30 anys, i han estat presents en molts dels actes de la festa major demostrant que tenen força i ganes per seguir molts anys més. El seu correfoc gaudeix d'una participació massiva del públic i cada any sorprenen amb actes o posades en escena durant el seu acte que fan que mai sigui igual que l'any anterior. Per molts anys Diables de Castellterçol!!

Però anem per feina i centrem-nos en la música, sense la qual no hi hauria festa! 

I és que entre tabalers, grallers, flabiolaires i molts més instruments; la Festa Major de Castellterçol és molt rica musicalment. 

Dissabte de bon matí vam entrar en acció els flabiols i tabal en la despertada dels Bandolers de Castellterçol pels carrers de la vila. A ritme de tonades tradicionals i trets de trabuc i escopeta vam sortir a despertar als veïns i veïnes del poble per anunciar que la festa major ja estava en plena ebullició i que era l'hora de despertar-se i sortir als carrers. Vam tocar temes populars com son el "Ball del Drac de Reus" i  "L'entrada de l'Àliga de Sant Ferriol" entre d'altres, acompanyats del "Contrapàs de Castellterçol" peça recuperada fa tres anys (i de la qual desprès parlaré mes extensament) i moltes més durant el recorregut, fins a acabar a la Plaça Enric Prat de la Riba amb la tradicional foto de germanor.

Moltes gràcies Bandolers de Castellterçol per comptar amb nosaltres!

Dissabte a la tarda va ser l'hora dels Grallers i tabalers de Castellterçol acompanyant els gegants i nans al cercavila, on van estrenar la peça "La Terçolenca" composada per Guim Alberch. Aquesta peça ha nascut per ser un dels himnes dels cercaviles i actes de la vila que estic segur que mica en mica anirà fent-se seva, i que convida a ballar-la i cantar-la com un signe més d'identitat de Castellterçol. un cop es va ballar la Sardana dels gegants, vam portar a terme el Lluïment del Contrapàs a mitja cobla + tabal, preparant el "terreny" així pel diumenge a la nit que es portaría a terme La Passada del Contrapàs.

I abans que parlàvem d'actes massius, us en parlaré ara de l'acte més jove de la festa major però no per això el menys concorregut: La Passada del Contrapàs.

Aquest acte nascut fa tres anys amb la recuperació de la música i ball del Contrapàs de Castellterçol, consisteix en fer una passada (com el seu nom indica) ballant pels carrers de la vila, entre els quals hi ha un seguit de places establertes on es balla el Contrapàs. La música va a càrrec d'una banda formada per a l'ocasió on hi participen gralles, tarota, vents-fusta (clarinet i saxo), vents-metall (trompeta, tuba, trombó de vares) i percussió (caixa i tabal fondo), que interpreta peces tradicionals durant el recorregut, el Contrapàs a les places i que enguany també va estrenar la versió per banda de "La Terçolenca" de Guim Alberch.

El Contrapàs ja va tenir un bon inici en la seva primera edició, en gran part per l'afició i sentiment dansaire que te el poble i els assaigs previs a la festa major on la gent va poder aprendre la dansa. Tot i que va tenir un inici força passat per aigua (el primer lluïment, l'any 2023 va ser a la carpa per culpa de la pluja), el Contrapàs va calar molt profundament al cor dels Castellterçolencs i Castellterçolenques i l'han convertit en una gran ballada popular de petits i grans pels carrers del poble, amb molta participació i sobretot amb moltes ganes de passar-ho bé. 

Realment el Contrapàs ens ha anat sorprenent des del primer dia en quant a participació i públic tant al Lluïment com a la Passada. La vila va respondre amb moltes ganes a la crida i feina feta per la Comissió del Contrapàs i ara és un dels actes multitudinaris: un més d'una gran festa major com és la Festa Major de Castellterçol.

I de tota aquesta activitat non-stop, quina és la meva conclusió? Doncs que és un plaer ser músic, un gran plaer... per les melodies, per la festa però sobretot, sobretot per la gent: pels qui ballen, pels qui toquem plegats, pels riures, pels nervis, per les converses, fins i tot pels errors que cometem (la meva ansietat i jo, sempre en deixem escapar algún), per la petita gran família qué es troba per Festa Major (com qui ho fa per fer el dinar o el sopar de festa) i que sempre ben avinguts, acabem fent pinya i portant la festa als carrers, passant-ho bé i sobretot rient. 

Beneïda sigui la música, la imatgeria, els dansaires, músics i balladors, que fan mes grans i mes estimades les festes majors.

I aquí us deixo un vídeo (mil gràcies a tots els amics i familiars que van gravar i van compartir-ho) del darrer Contrapàs ballat a la Plaça Vella de Castellterçol. Les energies ja flaquejaven però vam ser-hi fins al final!

Fins la propera!

De visita al Collsacabra: Tavertet

Visitar Tavertet sempre és tornar a casa.

Enguany hem tornat al poblet més bonic de Catalunya per posar música al seu cercavila de trobada, de la colla de Gegants de Tavertet. Un dia que a més a més aprofitem per estar en família, amb amics i gaudir del Collsacabra.

Les inclemències del temps a la tarda que van portar tempestes, van fer que s'anul·lés el cercavila de gegants i un cop més, l'església parroquial de Sant Cristòfol ens va acollir mentre els xàfecs anaven i venien per tot el Collsacabra i Les Guilleries. Però si el temps creia que ens rendiríem anava molt i molt equivocat: Desprès del sopar de germanor a l'entorn ple de jardins de Tavertet, va començar una cercavila nocturna amb tots els convidats i els gegants del poble on també vam poder fer balls populars com el Patatuf o El rogle per amenitzar les parades, que ofereix la gent del poble per menjar fruita fresca i beure. Va ser una nit molt animada, vam gaudir fent música per tot arreu i sobretot, vam gaudir de la companyia dels uns i els altres que al final, és el més important.

Tavertet sempre serà un espai especial per a mi, va ser el lloc on fa 12 anys hem van donar la oportunitat de estrenar-me com a escultor fent el meu primer gegantó (Joan de Serrallonga) i des de llavors és va crear un vincle, no només cultural sino també d'amistat, ja que son de les millors persones que conec i un dels indrets on sempre m'he sentit acollit com un més. Anar-hi sempre és motiu de celebració i de record: He anat com a escultor, percusionista, portador de gegants, i flabiolaire però sobretot he anat sempre rodejat de molt bons amics, família i grandíssimes persones.

És per això que anar a Tavertet sempre és un dia de moltes emocions, recordant grans moments i creant-ne de nous. Tavertet ÉS casa.

Fotografies de F. Jesús Pacheco i Raquel García

Camins de vida: La transhumància al Monestir de Poblet

 El passat 5 de juliol vaig participar a la inauguració dels "Camins de vida: l'inici de la transhumància del camí ramader de marina" que es va portar a terme al Reial Monestir de Santa María de Poblet (Conca de Barberà).

El Camí Ramader de Marina: de La Cerdanya al Penedès. És un projecte impulsat entre varis ajuntaments de Catalunya, La Vall d'Aran i la Catalunya nord, i compten amb el suport d'associacions de ramaders, agrícoles així com altres entitats i organismes públics d'arreu del territori. Aquest projecte pretén preservar i potenciar el paper de la transhumància al país a través de la reivindicació, la protecció cultural i del patrimoni i la promoció turística del territori sempre seguint criteris de sostenibilitat cultural, econòmica, social i ambiental.

La inauguració del camí és va porta a terme al Reial Monestir de Santa María de Poblet, Monestir de l'ordre del Cister, degut al seu passat (i present) rural, agrícola i ramader. És un dels monestirs mes grans habitats d'Europa i és el lloc d'enterrament de gran part dels membres del Casal de Barcelona i Aragó que van gobernar el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona. fundat l'any 1150 pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, va ser epicentre de donacions i privilegis dels mandataris de la Corona d'Aragó i el Comtat de Barcelona i va seguir sent així amb l'arribada dels Trastámara. Comtes, ducs i molts nobles van fer grans donacions a un dels monestirs que va arribar a tenir tants dominis que es deia que el seu abat podia anar "Des dels pirineus a València sense sortir dels seus propis dominis". Posseeix a més a més un dels fons documentals mes grans de Catalunya.

L'acte de inauguració va començar amb l'arribada dels ramats i pastors a la plaça del monestir on vaig interpretar un recull de temes que vaig trobar adient en quant a la temàtica ramadera,  pagesa i del territori, tot seguit el Prior del Monestir de Poblet, el Pare Borja Peyra, va fer la benedicció dels ramats i pastors tot desitjant-los també un bon viatge. Seguidament es van inaugurar una serie d'exposicions al recinte relacionades amb la transhumància i els pastors.

Va ser un acte on vaig trobar una bonica i càlida benvinguda per part dels membres de l'associació "Camí Ramader de Marina" i per part del Pare Prior del Monestir de Poblet, el Pare Borja Peyra. Vaig tenir l'honor de posar la música d'un acte que trobo molt important per a la tradició, la cultura i la història dels pastors i del país. Un acte que l'associació va portar a terme d'una manera molt ceremonial, respectant la importància d'un indret com és el Reial Monestir de Santa María de Poblet i el fet important que aporta a la societat la Transhumància, encara que avuí dia siguem massa cecs per adonar-nos-hi.

Festes així mantenen viva l'esperança de la vida a la muntanya i al camp. Gràcies, Associació Camí Ramader de Marina, per deixar-me aportar el meu granet de sorra a aquesta gran proesa que és avuí (en el món que vivim actualment) creuar el país sencer amb el ramat com feien els nostres avantpassats. 

Aquí us deixo un vídeo recopilatori de part dels temes que vaig fer a l'acte.
Com sempre, trobareu més vídeos al meu canal de Youtube: Dani Garrido "Tallaferro" - YouTube
I podeu anar seguint l'activitat de l'Associació "Camí Ramader de Marina" al seu Instagram

Fira Remeiart a Santa Margarida i els Monjos

 El passat 1 de juny de 2025 vaig actuar en conjunt amb el meu bon amic Lluís Marmi, a la Fira d'herbes Remeiart que es celebrà al castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), va ser una actuació dins el marc d'activitats de celebració dels vint anys de la Tradillibreria.

Vam fer una combinació entre música de flabiols, poesia i didàctica sobre herbes remeieres que convidava a que el públic escoltés tranquil·lament fent el café desprès del dinar, en un entorn magnífic com és el Castell de Penyafort: un recinte ben conservat, ben decorat i que donava sensacions de pau, en una fira on a part de les herbes remeieres, l'artesania, els productes de la terra i els tractaments corporals eren els protagonistes de la jornada.

a continuació us penjo aquí un vídeo de l'actuació: La jota "Tabal de Ferro" mentrestant en Lluís recita un diàleg entre plantes remeieres, animals i insectes.

Aquesta peça, la vaig escriure l'any 2024 dedicada a un gran amic que ens va deixar al setembre del mateix any: l'Antoni Dalmau que al cel sia.

Trobareu més videos al canal youtube: Dani Garrido "Tallaferro" - YouTube
Espero us agradi!