Setembre II : Festa Major de Montornès

 El 19 de setembre de 2025 va començar la festa major de Montornès del Vallès.

Tot i que el Bou de Montornès va néixer l'any 2019, no va ser fins al setembre de 2024 que va poder participar del seguici popular de la festa major (Del 2020 al 2024 per la pandèmia, i anul·lacions per pluja).  La nostra activitat a la festa va poder començar gràcies a l'ajut de la Colla de Gegants de Montornès, que ens va convidar en dues edicions (2022, 2023) a la seva Trobada de Gegants del diumenge i d'aquesta manera vam poder fer acte de presència al cercavila i fer el ball a la Plaça Joan Miró. Una plaça plena a vessar de públic esperant la Dansa de la Batalla dels gegants Bartomeu Sala i Pere Anton de Rocacrespa.

L'any 2024 però, el temps ja va acompanyar i vam poder incorporar-nos al seguici popular de la festa amb totes les colles participants: El Ball de Diables i Drac de Montornès (adult i infantil), la Gegantona Mireia de la Llar d'infants Lledoner amb l'associació "La Remençada", la colla de Gegants de Montornès amb totes les seves figures, i nosaltres amb el Bou de Montornès.
Aquest acte es porta a terme des dels anys 90, quant van començar a aparèixer les diferents figures que el composen. Amb diferents noms i canvis d'ubicació de sortida, la missió del cercavila o Seguici popular sempre ha estat la mateixa: Portar als Montornesencs i Montornesenques a l'ajuntament, on es porta a terme el ball de figures, la cerimònia del pregó i la Cremada de l'Ajuntament de Montornès organitzada pel Ball de Diables i Drac de Montornès.

La nostra aportació amb el Bou de Montornès és la de figura de protocol, en aquest cas al ser un moment important de la festa major portem la corona de flors posada i no llencem foc. Les tonades son mes cerimonials i a més a més destaca que és la única figura que porta formació de tres quartans. Un cop fet el seguici pels carrers del poble es porta a terme el ball de figures en el qual nosaltres fem el "Ball del Bou de Montornès" amb música de Lluís Marmi i coreografia de la pròpia colla.

Enguany també vam acompanyar en format mitja cobla a la Gegantona Mireia de la Llar d'infants Lledoner amb l'associació "La Remençada" que es va estrenar al ball de figures amb el "Ball del Patatuf".

La Festa major va transcórrer amb normalitat tot i les inclemències del temps, per sort tots els actes es van poder portar a terme al seu entorn natural o sota cobert i el poble va gaudir de quatre dies de festa, amb molts actes. A destacar el Correfoc de Montornès que celebrava els 40 anys del Ball de Diables i Drac de Montornès.

El Bou de Montornès es podria dir que ara "descansa" però és només de cara al públic, ja que al setembre i octubre comença a treballar-se en les Festes de Sant Sadurní (patró de Montornès) que es la festa major per al Bou, on celebrarà la seva III Trobada de cultura popular, la novena edició de l'Aplec de Sant Sadurní el 29 de novembre, on rendeix honors al patró, i la participació al cercavila de diumenge dia 30 amb tot el seguici popular.

Fotografía: Ajuntament de Montornès del Vallès

Setembre: Balls d'homenatge

Hola família!

El mes de setembre ha estat un mes molt mogut! moltes hores de flabiol i tamborí, amics, companys i conèixer cultures d'altres països!

Comencem però des del principi: El primer acte en el que vaig participar va ser a les 53es Jornades internacionals folklòriques organitzades per l'associació Adifolk , vaig posar música al Ball d'homenatge que va fer la colla de Gitanes de Santa María de Palautordera al grup convidat "Istanbuldans Spor Kulübü" que portava danses i musiques en directe de Turquia.

Aquestes jornades que porta a terme de forma anual l'associació Adifolk, consisteixen en un cicle d'espectacles de dansa que es porta a terme a diferents pobles del territori català amb grups vinguts de fora i grups de casa nostra, també s'aprofita per fer activitats relacionades amb els grups folklòrics com activitats de cultura popular, "master class" amb els directos dels grups convidats o tallers de danses.

La nostra funció va ser la d'homenatjar al grup convidat amb el "Ball d'homenatge", entrem en materia amb aquest ball:

El ball d'homenatge es una creació relativament "jove" (any 2009) i es balla a mode de reverència i en honor semblant al Aurresku Basc.

Aquest ball va ser creat pel músic Jaume Arnella i el coreògraf  Joan Serra, està fet per ser tocat amb un o varis instruments, en el meu cas amb Flabiol i tamborí. La coreografía esta basada en els punts de dansa tradicionals de Catalunya, pot ser ballat per un o varis balladors en formació lineal mirant cap a la figura homenatjada. És un ball de passos simples i voltes al ritme de la música la qual és una adaptació de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni.

Existeix un text que explica breument el que el Ball d'homenatge vol ser i representar a l'hora de realitzar-ho, aquest text és de Joan Serra: 

"Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble... i ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions i les nostres sensacions. Ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estomac, de la nostra mirada i la nostra terra"

Com podeu veure és un ball creat per transmetre totes les emocions del nostre cos i ànima a l'homenatjat de la forma més dolça que existeix: amb música i dansa de la nostra terra.

El segon acte en el que vaig participar va ser al Ball d'homenatge que portem a terme des de fa molts anys, durant la Diada nacional de Catalunya l'onze de setembre a Montornès del Vallès.

Enguany fet amb 3 balladores i mirant al monòlit en record als caiguts l'onze de setembre de 1714 a la guerra de successió i sobretot a la batalla final de la caiguda de Barcelona, desprès d'aguantar un setge d'anys, penúries, malalties i fam. "Lliures o morts" era el lema de la ciutat de Barcelona defensada pels pocs soldats que quedaven, la Coronela de Barcelona i els ciutadans i ciutadanes d'a peu,  comandats per Rafael Casanova (Conseller en cap) i Don Antonio de Villaroel (General de l'exercit català o austriacista). Varen resistir varis atacs molt despietats fins la seva caiguda el dia onze de setembre.

Ambdós actes son emocionalment importants pel meu parer: un d'ells per rebre visitants de fora de Catalunya amb els quals establir lligams, aprendre de les seves danses i músiques i sobretot enriquir la cultura del nostre país així com del país convidat. L'altre, a la nostra Diada nacional, per recordar a la gent que l'onze de setembre no és nomès portar flors a un monòlit: És un dia per al record, d'homenatge al nostre país i a les persones que l'han defensat en molts conflictes i sobretot és un dia per reivindicar la cultura popular: Identitat pròpia del nostre país que batega fort als nostres cors.

Setembre no va acabar aquí, encara va venir molt més però això... mereix un altre text. pam a pam i explicar-ho tot ben explicat!

Fins aviat macos i maques!

Fotografíes: Sta. María de Palautordera (Esther Garrido), Montornès del Vallès (Josep Flores)